És una història d'amor. Una història d'amor entre dues persones adultes. O no tant? L'Adam té una síndrome que s'anomena Asperger, d'espectre autista que es caracteritza per no saber empatitzar ni socialitzar i en aquest cas no saber mentir, ni tolerar la mentida.
La pel·lícula comença amb la veu de la Beth (ella) parlant del Petit Príncep, i com ella sempre s'havia sentit el príncep vingut del llunyà asteroide... fins que va descobrir que ella, realment, era el pilot.
Sinopsi: L'Adam es queda orfe de pare (de mare ja ho era) i se les ha de desempallegar per ensortir-se'n tot sol amb la seva Síndrome. És metòdic i sembla que no tingui sentiments (per que no sap com mostrar-los), és una ment privilegiada amb un hobby molt especial: L'Espai. Al cap de pocs dies de morir el pare coneix a la nova veïna del 3r pis, la Beth, una noia maquissima amb el cor recent trencat, que la seva passió és escriure contes infantils. Mica en mica la Beth i l'Adam es van coneixent i endintrant-se cadascú a l'ànima de l'altre descobrint i descobrint-se, estimant i deixant-se estimar.
És una pel·lícula tendra, gens "cursi", que t'arriba al cor però no fa plorar, que t'ensenya que cadascú hem d'escollir el nostre camí, i que si ho vols els óssos rentadors poden parlar.
Si voleu llegir la fitxa de la pel·lícula cliqueu AQUÍ.
Us la podeu descarregar per Torrent en format DVD AQUÍ.
Espero que us agradi tant com a mi i si ja l'heu vist em podeu deixar la vostra opinió en un comentari.
La banda sonora també m'ha semblat molt maca, us deixo el llistat de les cançons, si hi cliqueu al damunt us aneu al video de la cançó al youtube:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada