Nos comeremos el mundo!!!
O quan els millors amics no són només millors amics. Com ens serveixen quan estem "de bajón" com despareixen misteriosament durant temporades quan els necessitem, com estan en el pitjor moment per arrancar-te un somriure, algú amb qui comparteixes la banda sonora de la teva vida... O com sempre passi el que passi i facis el que facis és allà al teu costat. Això és un millor amic... I que passa quan desitges que el teu millor amic estigui al teu costat, quan plou i quan no plou?!?
D'això tracta... De l'amor, de l'atracció, de la fidelitat a un mateix, de l'autenticitat, dels somnis incomplerts, dels somnis complerts i tot això explicat en un dia a l'any de cada any... El perfecte 15 de Juliol. El dia més especial per l'Emma (Em) i en Dexter (Dex). Ella és excèntrica i molt autèntica, ell un casanova seductor seduït per la mala vida... I tot i així es necessiten. Es troben a faltar, però no alhora. Quan l'Em necessita en Dex, en Dex s'està divertint de valent... Quan en Dex necessita a l'Em ella està massa ocupada en d'altres històries.
És d'una sensibilitat especial el tracte de la mare d'en Dex i la sinceritat del pare.
L'única persona que li diu les veritats a la cara a en Dex és l'Em (i sa mare d'en Dex que es concedeix el privilegi en un moment donat), i l'única persona que fa que l'Em cregui en ella mateixa és en Dex... Que tansols li regalaria confiança.
La peli és preciosa en tots els seus moments. Divertida, jove, romàntica, àcida. I confesso la llàgrima... Les llàgrimes. I que em toqui més enllà de la peli... Continuar donant-li voltes a mil significats que poden semblar insignificants però que calen fons, fins a l'ànima... I no et deixen anar... I que escrius poemes que només parlen de tu, i pensaments que em transporten a somnis i promeses que potser mai es facin realitat. O potser si.
El diàleg amb el que podria resumir la pel·lícula...
-Significa la unión perfecta de los opuestos.
-Significa ponte calcetines!
(Potser perquè és el que ens defineix)
Però cada moment té un significat. Únic i especial. Diferent per a cadascú de nosaltres. M'encanta disfrutar dels meus moments i els seus significats. I més amb els meus moments amb tu i els significats per a tu.
Mireu-la. Si no ho feu, vosaltres us ho perdeu.
En principi no la volia compartir. Me la volia guardar per mi i per tu. Però és obvi que és una peli que pot veure molta gent. Així que espero que la disfruteu tant con jo.
Petons i bon cinema...
GM
♥♥♥♥♥
PS: i es que de vegades només necessitem que ens facin feliços.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
dissabte, 30 de març del 2013
dijous, 28 de març del 2013
♥ Blue Valentine
Blue Valentine... O com s'acaba l'amor.
Es mostra com una pel·lícula independent que tracta el tema més universal de tots: l'amor.
L'amor com a parella, com a pare, com a mare, com a amo. Amors incondicionals, amors condicionats. Amor que potser no és amor.
En Dean i la Cindy es coneixen per casualitat... i mentre la Cindy es pregunta com saps si t'has enamorat (el novio xulo que té la tracta com un objecte sexual, i ella sap que allò no pot ser amor), en Dean la veu per casualitat i en mil·lèssimes de segon sent a cupido i és love at first sight, i com a parella d'enamorats jove, passa el que passa, ella es queda embarassada i tenen a la preciosa Frankie.
Ens narra amb una sèrie de flashbacks la història d'ells, i com al principi n'és tot de bonic... però en algun punt d'inflexió que no s'explica, l'amor es mor. L'amor d'ella es mor. En Dean, a la seva manera, l'única que coneix i li ha servit fins llavors, intenta lluitar per aquell amor, però serà suficient per salvar el matrimoni?
Per una altra banda, la Cindy li demana més aspiracions, que sigui "algú", no només un marit i un pare fidel. Tot s'ha de dir que comença essent Ryan Gosling pivón, i acaba Ryan Torrente -sense sex appeal, cervecero, panxut, deixat... en fi que qualsevol es desenamora encara que sigui en Ryan!-
La narració de la pel·lícula, la fa tipus independent, amb un punt indie, molt intimista i real, tot i així es fa repetitiva i pesada en alguns punts. Li falta un nosequè, sobretot amb el ritme i amb el tracte.
Frase històrica de l'àvia: Has d'anar amb compte de qui t'enamores, i si et convé.
i una altra frase per recordar: com et poden ferir així els sentiments, si desapareixen d'aquesta manera?
Es mostra com una pel·lícula independent que tracta el tema més universal de tots: l'amor.
L'amor com a parella, com a pare, com a mare, com a amo. Amors incondicionals, amors condicionats. Amor que potser no és amor.
En Dean i la Cindy es coneixen per casualitat... i mentre la Cindy es pregunta com saps si t'has enamorat (el novio xulo que té la tracta com un objecte sexual, i ella sap que allò no pot ser amor), en Dean la veu per casualitat i en mil·lèssimes de segon sent a cupido i és love at first sight, i com a parella d'enamorats jove, passa el que passa, ella es queda embarassada i tenen a la preciosa Frankie.
Ens narra amb una sèrie de flashbacks la història d'ells, i com al principi n'és tot de bonic... però en algun punt d'inflexió que no s'explica, l'amor es mor. L'amor d'ella es mor. En Dean, a la seva manera, l'única que coneix i li ha servit fins llavors, intenta lluitar per aquell amor, però serà suficient per salvar el matrimoni?
Per una altra banda, la Cindy li demana més aspiracions, que sigui "algú", no només un marit i un pare fidel. Tot s'ha de dir que comença essent Ryan Gosling pivón, i acaba Ryan Torrente -sense sex appeal, cervecero, panxut, deixat... en fi que qualsevol es desenamora encara que sigui en Ryan!-
La narració de la pel·lícula, la fa tipus independent, amb un punt indie, molt intimista i real, tot i així es fa repetitiva i pesada en alguns punts. Li falta un nosequè, sobretot amb el ritme i amb el tracte.
Frase històrica de l'àvia: Has d'anar amb compte de qui t'enamores, i si et convé.
i una altra frase per recordar: com et poden ferir així els sentiments, si desapareixen d'aquesta manera?
♥♥♥♥♥
dimarts, 19 de març del 2013
♥ ADAM
És una història d'amor. Una història d'amor entre dues persones adultes. O no tant? L'Adam té una síndrome que s'anomena Asperger, d'espectre autista que es caracteritza per no saber empatitzar ni socialitzar i en aquest cas no saber mentir, ni tolerar la mentida.
La pel·lícula comença amb la veu de la Beth (ella) parlant del Petit Príncep, i com ella sempre s'havia sentit el príncep vingut del llunyà asteroide... fins que va descobrir que ella, realment, era el pilot.
Sinopsi: L'Adam es queda orfe de pare (de mare ja ho era) i se les ha de desempallegar per ensortir-se'n tot sol amb la seva Síndrome. És metòdic i sembla que no tingui sentiments (per que no sap com mostrar-los), és una ment privilegiada amb un hobby molt especial: L'Espai. Al cap de pocs dies de morir el pare coneix a la nova veïna del 3r pis, la Beth, una noia maquissima amb el cor recent trencat, que la seva passió és escriure contes infantils. Mica en mica la Beth i l'Adam es van coneixent i endintrant-se cadascú a l'ànima de l'altre descobrint i descobrint-se, estimant i deixant-se estimar.
És una pel·lícula tendra, gens "cursi", que t'arriba al cor però no fa plorar, que t'ensenya que cadascú hem d'escollir el nostre camí, i que si ho vols els óssos rentadors poden parlar.
Si voleu llegir la fitxa de la pel·lícula cliqueu AQUÍ.
Us la podeu descarregar per Torrent en format DVD AQUÍ.
Espero que us agradi tant com a mi i si ja l'heu vist em podeu deixar la vostra opinió en un comentari.
La banda sonora també m'ha semblat molt maca, us deixo el llistat de les cançons, si hi cliqueu al damunt us aneu al video de la cançó al youtube:
diumenge, 3 de febrer del 2013
♥ Silver Linings Playbook
O el que és el mateix: El lado bueno de las cosas de David O. Russell!!
Ha estat la pel·lícula d'aquest cap de setmana.
Anem a pams, perquè crec que hi ha molt a dir. En general la pel·lícula m'ha agradat molt. En general.
Després si vaig desglossant les sensacions no totes són bones i positives. En primer lloc criden molt, de fet es passen la pel·lícula cridant (a mi no m'agrada la gent que crida). Semblen una colla d'histèrics sense arguments entre tots.
En segon lloc el fet de normalitzar la malaltia mental, doncs no. No ho veig, sembla que ens vinguin a dir que en una mesura o altra tots estem bojos. I ajuntar dos, tres, quatre bojos i fer-ne una comèdia romàntica, doncs està bé, però no cal nominar-la a vuit, VUIT! Òscars... crec que injustificat i innecessari.
Parlant de malaltia mental... tenim per donar i vendre: TOC, bipolar, depressiva-nimfòmana, esquizofrènic, controladora compulsiva, "calzonazos" (si es pot definir com a malaltia mental, tot i que a la peli ho venen com que sí) i una santa mare que jo crec que és la que està més boja de tots per aguantar i reaguantar tal situació. No sé si algú més n'estarà d'acord, però és innecessari, encara que té un punt de fidedigna amb la realitat cotidiana, amb certs personatges que ens trobem a la nostra vida.
Hi ha una gran frase d'una gran amiga que crec que és la premisa aplicable a aquesta pel·lícula i a les seves conseqüències: TODO VA EN LOS GENES (gràcies Ana, saps que és una màxima per mi) per favor us ho imagineu... jo no. I és el que us vinc a dir, ho fan com una situació graciosa i normal, i no. NO.
De bona... si, és còmica i divertida. Té moments molt grans i moments emotius i d'altres de tendres. M'encanta la "dansoteràpia" que fan gràcies a la Tiffany i la no-cita a les 19.30, la bossa de les escombraries té un gran punt, el moment Hemingway... En fi, està plagada de grans moments i una interpretació extraordinària de Bradley Cooper i de Robert de Niro. Però la Jennifer Lawrence sembla que estigui tota l'estona enfadada amb una expressió facial que costa (no m'acaba aquesta noia). I un final massa previsible. La música de la peli impressionant això sí!
Penso que la "moraleja" més maca que s'extreu de la pel·lícula és el fet de ajudar als demés, però a la vegada que els demés t'ajudin. Que ja n'hi ha prou de tant interessat pel món, i que si de veritat necessites ajuda per qualsevol cosa, tu també pots ajudar en qualsevol cosa: i el fet de voler i poder i de veure sempre el costat bo de les coses. Sempre.
EXCELSIOR
La pel·lícula està nominada a 8 Oscars:
Millor pel·lícula
Millor director
Millor actor protagonista Bradley Cooper
Millor actriu protagonista Jennifer Lawrence
Millor actor secundari Robert de Niro
Millor actriu secundaria Jackie Weaver
Millor guió adaptat
Millor muntatge
Tràiler en castellà
Raons per anar-la a veure: s'ha de veure. I a més es passa una bona estona.
Raons per no anar-hi: la podràs veure al sofà de casa teva un diumenge per la tarda i d'aquí a 4 anys no pararan les cadenes públiques de repetir-la (rollo Pretty Woman o Notting Hill)
PS: m'oblidava del psiquiatra... ai el psiquiatra. Si es que s'ha de tenir un punt per ser "loquero".
dijous, 24 de gener del 2013
♥ MARATÓ Pre-Oscars
Ja queda poquet pels Oscar de l'Academia de Hollywood i en aquesta última setmana sembla que estic fent una marató per saber una mica per on van els trets...
Tot va començar amb Les Misérables firmada per Tom Hooper, que em va semblar preciosa, amb una fotografia increíble i per suposat, tractant-se d'un musical, amb una banda sonora que et deixa sense alè. En Hugh Jackman senzillament espectacular i l'actor que més em va agradar per la seva actuació i el significat dins l'obra va ser el del petit Gavroche interpretat pel Daniel Huttlestone.
Pros per anar-la a veure: un clàssic imperdible per tenir dins la filmoteca memorística. T'han d'agradar els musicals, si saps anglès molt millor i sinó deixat endur per la musica i les imatges.
Contra: si no saps anglès et pots perdre per complert la pel·lícula, ja que el 90% és musical amb subtítols.
Les Misérables està nominada als Oscar en les següents categories (7 nominacions):
Millor pel·lícula
Millor actor protagonista Hugh Jackman
Millor actriu secundària Anne Hathaway
Millor vestuari
Millor maquillatge i perruqueria
Millor cançó original "Suddenly"
Millor disseny de producció
Millor barreja de so
La següent pel·lícula que vaig anar a veure va ser una altra joia del meu estimat Quentin... Haig de confessar que em feia una mica de mandra anar a veure Django unchained perquè a mi el tipus de pel·lícula de far west no m'agrada, però... sorpresa mooooolt agradable, segell Tarantino 100% en tot. Com es tracta la temàtica, l'exageració de la sang i fetge, l'ironia molt ben portada i per no desentonar una banda sonora brutal on es barreja en Morricone amb "rap" en una pel·lícula d'època. Són gairebé tres hores que et deixen amb ganes de tornar-la a veure.
Pros per anar-la a veure: ser molt fan de Tarantino, o de qualsevol dels actors que broden els seus papers, Jamie Foxx magnífic i un DiCaprio molt malvat, retorçat i inepte perfectament interpretat. Que t'agradi que et soprenguin amb una pel·lícula i anar preparat a veure un spaguetti-western non-convetional.
Contra: Si no t'agrada la sang i fetge o si ets nazi.
Django unchained està nominada als Oscar en les següents categories (5 nominacions):
Millor pel·lícula
Millor guió original
Millor actor secundari per Christoph Waltz
Millor fotografia
Millor so
I l'última pel·lícula pel moment ha estat ZeroDarkThirty (traduïda com La noche más oscura) de la Kathryn Bigelow, autora també de En tierra hostil. És una pel·lícula que tracta de la recerca i assassinat de l'Osama Bin Laden per part dels serveis d'intel·ligència dels EEUU.
És una pel·lícula hiperrealista, on realment et sents com si estiguessis allà, molt dura, cruel i que pot ferir sensibilitats ja que hi ha imatges d'una crueltat tant real que gairebé sembla que haguessin fet un reportatge al mateix moment que van ocòrrer els fets.
El repartiment és força desconegut tret per en James Gandolfini i per un actor que a mi m'agrada especialment (a part el trobo molt atractiu) que és en Kyle Chandler (prota de Friday Night Lights).
L'actriu protagonista broda el paper i fins i tot crea en certs moments angoixa en l'espectador és la Jessica Chastain que interpreta la Maya, el cervell de tota l'operació que porta a la captura i l'assassinat de l'OBL com l'anomenen al film.
Pros per anar-la a veure: si t'agraden les pel·lícules bèl·liques i sobre l'orient mitjà. Si has seguit tota la trama dels atemptats terroristes de la Yihad islàmica. Si no et fereix la sensibilitat veure tortures a éssers humans. Als afeccionats a "pegar tiros" amb la play amb jocs tipus Call of Duty.
Contres: és una pel·lícula que tracta una temàtica molt sensible i pot ferir a l'espectador. Està rodada de modus hiperrealista i això pot no agradar en l'aspecte que t'arriba a implicar com a espectador. Si estàs en contra la tortura i la mort i el "ojo por ojo" no és la teva pel·lícula.
Zero Dark Thirty està nominada als Oscar en les següents categories (5 nominacions):
Millor pel·lícula
Millor guió original
Millor actriu protagonista per la Jessica Chastain
Millor edició
Millor edició de so
Ara vull veure'n tres més com a mínim: El lado bueno de las cosas, Argo i Lincoln. Si puc us faré un petit sumari com amb les que ja he vist, això si, sense revelar-vos res de les pel·lícules.
Petons, cinema i felicitat!!!
Gina Mandarina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)