Targeta d'aniversari per una de les meves BF!!!! ☺
He començat a experimentar amb la goma eva... i és molt xulo!
No sabia que la Big Shot troquelava tan bé -fins i tot amb framelits- aquest material...
M'ho he passat d'allò més bé fent la targeta i me n'he adonat que vull més tintes! Tintes alegres, estiuenques acolorides... grocs, verds, blaus, però bonics, infantils, divertits...
Espero que us agradi!!
Molts petons,
Gina Mandarina
☆☆☆☆☆
Materials: Troquel flor Tim Holtz, Carpeta embossing Flors Sizzix, Segells de l'Amy Tangerine i Scrapgourmand i Blokum. Washis variats de Can Boter.
Aquest és en Gerard... i Jo la "Tieta" postissa!!! Més feliç de tindre'l entre els braços ☺...
Li he preparat un mini per a que la mami li posi tooooots els records d'aquest primer any... I com que de vegades sóc una mica desastre em vaig deixar fora la primera plana... però el proper dia la portaré i la col·locarem amb la seva primera foto... La ECO!
Molts petons
Gina Mandarina
☆☆☆☆☆
ÉS PRECIÓS
EMBOLICAT PER A REGAL
LES TAPES SÓN DE TELA!!! I ELS SEGELLS DEL NOM D'ARTEMIO
PER VOLAR BEN AMUNT
FALSA PRIMERA PLANA! LA DE BO ES VA QUEDAR A CASA!
SEGELL DE AMY TANGERINE... M'ENCANTA!!
ENQUADERNACIÓ CASOLANA... ENCARA NO TINC LA BIND IT ALL...
Anem a pams, perquè crec que hi ha molt a dir. En general la pel·lícula m'ha agradat molt. En general.
Després si vaig desglossant les sensacions no totes són bones i positives. En primer lloc criden molt, de fet es passen la pel·lícula cridant (a mi no m'agrada la gent que crida). Semblen una colla d'histèrics sense arguments entre tots.
En segon lloc el fet de normalitzar la malaltia mental, doncs no. No ho veig, sembla que ens vinguin a dir que en una mesura o altra tots estem bojos. I ajuntar dos, tres, quatre bojos i fer-ne una comèdia romàntica, doncs està bé, però no cal nominar-la a vuit, VUIT! Òscars... crec que injustificat i innecessari.
Parlant de malaltia mental... tenim per donar i vendre: TOC, bipolar, depressiva-nimfòmana, esquizofrènic, controladora compulsiva, "calzonazos" (si es pot definir com a malaltia mental, tot i que a la peli ho venen com que sí) i una santa mare que jo crec que és la que està més boja de tots per aguantar i reaguantar tal situació. No sé si algú més n'estarà d'acord, però és innecessari, encara que té un punt de fidedigna amb la realitat cotidiana, amb certs personatges que ens trobem a la nostra vida.
Hi ha una gran frase d'una gran amiga que crec que és la premisa aplicable a aquesta pel·lícula i a les seves conseqüències: TODO VA EN LOS GENES (gràcies Ana, saps que és una màxima per mi) per favor us ho imagineu... jo no. I és el que us vinc a dir, ho fan com una situació graciosa i normal, i no. NO.
De bona... si, és còmica i divertida. Té moments molt grans i moments emotius i d'altres de tendres. M'encanta la "dansoteràpia" que fan gràcies a la Tiffany i la no-cita a les 19.30, la bossa de les escombraries té un gran punt, el moment Hemingway... En fi, està plagada de grans moments i una interpretació extraordinària de Bradley Cooper i de Robert de Niro. Però la Jennifer Lawrence sembla que estigui tota l'estona enfadada amb una expressió facial que costa (no m'acaba aquesta noia). I un final massa previsible. La música de la peli impressionant això sí!
Penso que la "moraleja" més maca que s'extreu de la pel·lícula és el fet de ajudar als demés, però a la vegada que els demés t'ajudin. Que ja n'hi ha prou de tant interessat pel món, i que si de veritat necessites ajuda per qualsevol cosa, tu també pots ajudar en qualsevol cosa: i el fet de voler i poder i de veure sempre el costat bo de les coses. Sempre.
EXCELSIOR
La pel·lícula està nominada a 8 Oscars:
Millor pel·lícula
Millor director
Millor actor protagonista Bradley Cooper
Millor actriu protagonista Jennifer Lawrence
Millor actor secundari Robert de Niro
Millor actriu secundaria Jackie Weaver
Millor guió adaptat
Millor muntatge
Tràiler en castellà
Raons per anar-la a veure: s'ha de veure. I a més es passa una bona estona.
Raons per no anar-hi: la podràs veure al sofà de casa teva un diumenge per la tarda i d'aquí a 4 anys no pararan les cadenes públiques de repetir-la (rollo Pretty Woman o Notting Hill)
PS: m'oblidava del psiquiatra... ai el psiquiatra. Si es que s'ha de tenir un punt per ser "loquero".
Perquè és una de les coses que més ens caracteritzen... l'olor que fem... i el que transmetem amb aquesta olor.
Jo sóc molt fidel a Chloé. Ja farà cinc anys que la utilitzo, i per més que en provo de noves, crec que aquesta és l'olor amb la que em sento més còmoda, femenina, sexy, tendra... i se que si algú olora a Chloé em dirà, avui he sentit la teva olor... i això m'encanta!!
Tot i la meva fidelitat tinc altres perfums i Eau de Toilette que han caigut a les meves mans per casualitat i a les que també m'he fidelitzat.
De la primera que us vull parlar és la de Thé Vert de l'Yves Rocher. És tan fresqueta i va tan bé quan vas informal. Sempre fa olor a net, a cítric, a verd... i és molt agradable... de vegades semblo obsessiva compulsiva olorant i reolorant-me a mi mateixa.
La següent va caure a les meves mans per casualitat... me la va portar ma mare d'un dels seus viatges... jo li demanava una Chloé però a bord de l'avió es veu que no la tenien, i per fer-me contenta em va portar aquesta de D&G 3 L'Impératrice. És més seca que la Chloé, però segueix essent femenina i força juvenil (no és gens carregosa). Per mi és un perfum de diari, per anar a treballar amb un punt de sotisficació. Val a dir que també té una olor que causa furor i em pregunten quin perfum és!!
L'altre que m'he comprat aquest hivern per a colònia "tot terreny" és una de l'Yves Rocher que és una edició especial de nadal que es diu Pomme Délice... com el seu nom diu fa olor a pometa... però a pastís de poma, molt dolceta i amb un toc avainillat i de canyella. També és una oloreta agradable i que perdura en el temps... molt dolça per posar en dies grisos i somriure!
I l'última adquisició és un altre regal de la mare... Com no, quan va veure el nom de la colònia no es va poder resistir!! És la Gina de Benefit.
L'olor és intensa, amb molta vainilla i especies picantones com el pebre, i de fons un toc mentolat amb xocolata. És perfecte per sortir de festa i sentir-te la més glamurosa del local!!
Desde fa uns tres anys utilitzo el Pink Leopard de Too Faced de colorete que és fantàstic i deixa un to molt natural... com si haguessis pres el sol... de fet a la descripció ens diu "Look like you just got back from an African safari..." i m'encanta... m'encanta tot menys el preu... 34,95€, així que em vaig proposar buscar i trobar un colorete amb el mateix efecte però més econòmic i... taxan!!! Un d'una botiga de maquillatge low-cost que es diu Beautik... és exactament igual, fins i tot en el format i a més a més porta un petit pinzell per aplicar... i el preu fantàstic: 6,99€!!! Així que per ara... m'he passat al de low-cost!!
Les capsetes
L'interior (el de Too Faced ja està a les últimes)
Interior del Low-cost!!
Espero que us agradi i que us animeu a provar-lo! Jo ja en sóc fan incondicional d'aquest tipus de blush!
Hola Scraper@s!!! Us deixo les fotografies de l'Album que vam fer ahir al Racó del Llimoner... Va ser un matí maravellós rodejada d'amigues fantàstiques!!! Espero que us agradi!! Petons!
Gina Mandarina :*
Ps: Ja estic fent cosetes amb la Big Shot!!! - La clau, un embossing d'una pàgina... I també em vaig desestressar Distressant les pàgines una micona amb vintage photo! Aaahhh i l'Avet és del tutorial del Décimo de Navidad 2012 de l'Elena de Pega Papel o Tijeras
