Es mostra com una pel·lícula independent que tracta el tema més universal de tots: l'amor.
L'amor com a parella, com a pare, com a mare, com a amo. Amors incondicionals, amors condicionats. Amor que potser no és amor.
En Dean i la Cindy es coneixen per casualitat... i mentre la Cindy es pregunta com saps si t'has enamorat (el novio xulo que té la tracta com un objecte sexual, i ella sap que allò no pot ser amor), en Dean la veu per casualitat i en mil·lèssimes de segon sent a cupido i és love at first sight, i com a parella d'enamorats jove, passa el que passa, ella es queda embarassada i tenen a la preciosa Frankie.
Ens narra amb una sèrie de flashbacks la història d'ells, i com al principi n'és tot de bonic... però en algun punt d'inflexió que no s'explica, l'amor es mor. L'amor d'ella es mor. En Dean, a la seva manera, l'única que coneix i li ha servit fins llavors, intenta lluitar per aquell amor, però serà suficient per salvar el matrimoni?
Per una altra banda, la Cindy li demana més aspiracions, que sigui "algú", no només un marit i un pare fidel. Tot s'ha de dir que comença essent Ryan Gosling pivón, i acaba Ryan Torrente -sense sex appeal, cervecero, panxut, deixat... en fi que qualsevol es desenamora encara que sigui en Ryan!-
La narració de la pel·lícula, la fa tipus independent, amb un punt indie, molt intimista i real, tot i així es fa repetitiva i pesada en alguns punts. Li falta un nosequè, sobretot amb el ritme i amb el tracte.
Frase històrica de l'àvia: Has d'anar amb compte de qui t'enamores, i si et convé.
i una altra frase per recordar: com et poden ferir així els sentiments, si desapareixen d'aquesta manera?
♥♥♥♥♥
