♥ Silver Linings Playbook

O el que és el mateix: El lado bueno de las cosas de David O. Russell!!

Ha estat la pel·lícula d'aquest cap de setmana.

Anem a pams, perquè crec que hi ha molt a dir. En general la pel·lícula m'ha agradat molt. En general.

Després si vaig desglossant les sensacions no totes són bones i positives. En primer lloc criden molt, de fet es passen la pel·lícula cridant (a mi no m'agrada la gent que crida). Semblen una colla d'histèrics sense arguments entre tots.
En segon lloc el fet de normalitzar la malaltia mental, doncs no. No ho veig, sembla que ens vinguin a dir que en una mesura o altra tots estem bojos. I ajuntar dos, tres, quatre bojos i fer-ne una comèdia romàntica, doncs està bé, però no cal nominar-la a vuit, VUIT! Òscars... crec que injustificat i innecessari.

Parlant de malaltia mental... tenim per donar i vendre: TOC, bipolar, depressiva-nimfòmana, esquizofrènic, controladora compulsiva, "calzonazos" (si es pot definir com a malaltia mental, tot i que a la peli ho venen com que sí) i una santa mare que jo crec que és la que està més boja de tots per aguantar i reaguantar tal situació. No sé si algú més n'estarà d'acord, però és innecessari, encara que té un punt de fidedigna amb la realitat cotidiana, amb certs personatges que ens trobem a la nostra vida.

Hi ha una gran frase d'una gran amiga que crec que és la premisa aplicable a aquesta pel·lícula i a les seves conseqüències: TODO VA EN LOS GENES (gràcies Ana, saps que és una màxima per mi) per favor us ho imagineu... jo no. I és el que us vinc a dir, ho fan com una situació graciosa i normal, i no. NO.

De bona... si, és còmica i divertida. Té moments molt grans i moments emotius i d'altres de tendres. M'encanta la "dansoteràpia" que fan gràcies a la Tiffany i la no-cita a les 19.30, la bossa de les escombraries té un gran punt, el moment Hemingway... En fi, està plagada de grans moments i una interpretació extraordinària de Bradley Cooper i de Robert de Niro. Però la Jennifer Lawrence sembla que estigui tota l'estona enfadada amb una expressió facial que costa (no m'acaba aquesta noia). I un final massa previsible. La música de la peli impressionant això sí!

Penso que la "moraleja" més maca que s'extreu de la pel·lícula és el fet de ajudar als demés, però a la vegada que els demés t'ajudin. Que ja n'hi ha prou de tant interessat pel món, i que si de veritat necessites ajuda per qualsevol cosa, tu també pots ajudar en qualsevol cosa: i el fet de voler i poder i de veure sempre el costat bo de les coses. Sempre.

EXCELSIOR

La pel·lícula està nominada a 8 Oscars:
Millor pel·lícula
Millor director
Millor actor protagonista Bradley Cooper
Millor actriu protagonista Jennifer Lawrence
Millor actor secundari Robert de Niro
Millor actriu secundaria Jackie Weaver
Millor guió adaptat
Millor muntatge

Tràiler en castellà

Raons per anar-la a veure: s'ha de veure. I a més es passa una bona estona.
Raons per no anar-hi: la podràs veure al sofà de casa teva un diumenge per la tarda i d'aquí a 4 anys no pararan les cadenes públiques de repetir-la (rollo Pretty Woman o Notting Hill)

PS: m'oblidava del psiquiatra... ai el psiquiatra. Si es que s'ha de tenir un punt per ser "loquero".

♥ MARATÓ Pre-Oscars

Ja queda poquet pels Oscar de l'Academia de Hollywood i en aquesta última setmana sembla que estic fent una marató per saber una mica per on van els trets...

Tot va començar amb Les Misérables firmada per Tom Hooper, que em va semblar preciosa, amb una fotografia increíble i per suposat, tractant-se d'un musical, amb una banda sonora que et deixa sense alè. En Hugh Jackman senzillament espectacular i l'actor que més em va agradar per la seva actuació i el significat dins l'obra va ser el del petit Gavroche interpretat pel Daniel Huttlestone.

Pros per anar-la a veure: un clàssic imperdible per tenir dins la filmoteca memorística. T'han d'agradar els musicals, si saps anglès molt millor i sinó deixat endur per la musica i les imatges.

Contra: si no saps anglès et pots perdre per complert la pel·lícula, ja que el 90% és musical amb subtítols.

  

Les Misérables està nominada als Oscar en les següents categories (7 nominacions):

Millor pel·lícula

Millor actor protagonista Hugh Jackman

Millor actriu secundària Anne Hathaway

Millor vestuari

Millor maquillatge i perruqueria

Millor cançó original "Suddenly"

Millor disseny de producció

Millor barreja de so

La següent pel·lícula que vaig anar a veure va ser una altra joia del meu estimat Quentin... Haig de confessar que em feia una mica de mandra anar a veure Django unchained perquè a mi el tipus de pel·lícula de far west no m'agrada, però... sorpresa mooooolt agradable, segell Tarantino 100% en tot. Com es tracta la temàtica, l'exageració de la sang i fetge, l'ironia molt ben portada i per no desentonar una banda sonora brutal on es barreja en Morricone amb "rap" en una pel·lícula d'època. Són gairebé tres hores que et deixen amb ganes de tornar-la a veure.

Pros per anar-la a veure: ser molt fan de Tarantino, o de qualsevol dels actors que broden els seus papers, Jamie Foxx magnífic i un DiCaprio molt malvat, retorçat i inepte perfectament interpretat. Que t'agradi que et soprenguin amb una pel·lícula i anar preparat a veure un spaguetti-western non-convetional.

Contra: Si no t'agrada la sang i fetge o si ets nazi.

Django unchained està nominada als Oscar en les següents categories (5 nominacions):

Millor pel·lícula

Millor guió original

Millor actor secundari per Christoph Waltz

Millor fotografia

Millor so

I l'última pel·lícula pel moment ha estat ZeroDarkThirty (traduïda com La noche más oscura) de la Kathryn Bigelow, autora també de En tierra hostil. És una pel·lícula que tracta de la recerca i assassinat de l'Osama Bin Laden per part dels serveis d'intel·ligència dels EEUU. 

És una pel·lícula hiperrealista, on realment et sents com si estiguessis allà, molt dura, cruel i que pot ferir sensibilitats ja que hi ha imatges d'una crueltat tant real que gairebé sembla que haguessin fet un reportatge al mateix moment que van ocòrrer els fets.

El repartiment és força desconegut tret per en James Gandolfini i per un actor que a mi m'agrada especialment (a part el trobo molt atractiu) que és en Kyle Chandler (prota de Friday Night Lights).

L'actriu protagonista broda el paper i fins i tot crea en certs moments angoixa en l'espectador és la Jessica Chastain que interpreta la Maya, el cervell de tota l'operació que porta a la captura i l'assassinat de l'OBL com l'anomenen al film.

Pros per anar-la a veure: si t'agraden les pel·lícules bèl·liques i sobre l'orient mitjà. Si has seguit tota la trama dels atemptats terroristes de la Yihad islàmica. Si no et fereix la sensibilitat veure tortures a éssers humans. Als afeccionats a "pegar tiros" amb la play amb jocs tipus Call of Duty.

Contres: és una pel·lícula que tracta una temàtica molt sensible i pot ferir a l'espectador. Està rodada de modus hiperrealista i això pot no agradar en l'aspecte que t'arriba a implicar com a espectador. Si estàs en contra la tortura i la mort i el "ojo por ojo" no és la teva pel·lícula.

Zero Dark Thirty està nominada als Oscar en les següents categories (5 nominacions):

Millor pel·lícula

Millor guió original

Millor actriu protagonista per la Jessica Chastain

Millor edició

Millor edició de so

Ara vull veure'n tres més com a mínim: El lado bueno de las cosas, Argo i Lincoln. Si puc us faré un petit sumari com amb les que ja he vist, això si, sense revelar-vos res de les pel·lícules.

Petons, cinema i felicitat!!!

Gina Mandarina