♥ Silver Linings Playbook

O el que és el mateix: El lado bueno de las cosas de David O. Russell!!

Ha estat la pel·lícula d'aquest cap de setmana.

Anem a pams, perquè crec que hi ha molt a dir. En general la pel·lícula m'ha agradat molt. En general.

Després si vaig desglossant les sensacions no totes són bones i positives. En primer lloc criden molt, de fet es passen la pel·lícula cridant (a mi no m'agrada la gent que crida). Semblen una colla d'histèrics sense arguments entre tots.
En segon lloc el fet de normalitzar la malaltia mental, doncs no. No ho veig, sembla que ens vinguin a dir que en una mesura o altra tots estem bojos. I ajuntar dos, tres, quatre bojos i fer-ne una comèdia romàntica, doncs està bé, però no cal nominar-la a vuit, VUIT! Òscars... crec que injustificat i innecessari.

Parlant de malaltia mental... tenim per donar i vendre: TOC, bipolar, depressiva-nimfòmana, esquizofrènic, controladora compulsiva, "calzonazos" (si es pot definir com a malaltia mental, tot i que a la peli ho venen com que sí) i una santa mare que jo crec que és la que està més boja de tots per aguantar i reaguantar tal situació. No sé si algú més n'estarà d'acord, però és innecessari, encara que té un punt de fidedigna amb la realitat cotidiana, amb certs personatges que ens trobem a la nostra vida.

Hi ha una gran frase d'una gran amiga que crec que és la premisa aplicable a aquesta pel·lícula i a les seves conseqüències: TODO VA EN LOS GENES (gràcies Ana, saps que és una màxima per mi) per favor us ho imagineu... jo no. I és el que us vinc a dir, ho fan com una situació graciosa i normal, i no. NO.

De bona... si, és còmica i divertida. Té moments molt grans i moments emotius i d'altres de tendres. M'encanta la "dansoteràpia" que fan gràcies a la Tiffany i la no-cita a les 19.30, la bossa de les escombraries té un gran punt, el moment Hemingway... En fi, està plagada de grans moments i una interpretació extraordinària de Bradley Cooper i de Robert de Niro. Però la Jennifer Lawrence sembla que estigui tota l'estona enfadada amb una expressió facial que costa (no m'acaba aquesta noia). I un final massa previsible. La música de la peli impressionant això sí!

Penso que la "moraleja" més maca que s'extreu de la pel·lícula és el fet de ajudar als demés, però a la vegada que els demés t'ajudin. Que ja n'hi ha prou de tant interessat pel món, i que si de veritat necessites ajuda per qualsevol cosa, tu també pots ajudar en qualsevol cosa: i el fet de voler i poder i de veure sempre el costat bo de les coses. Sempre.

EXCELSIOR

La pel·lícula està nominada a 8 Oscars:
Millor pel·lícula
Millor director
Millor actor protagonista Bradley Cooper
Millor actriu protagonista Jennifer Lawrence
Millor actor secundari Robert de Niro
Millor actriu secundaria Jackie Weaver
Millor guió adaptat
Millor muntatge

Tràiler en castellà

Raons per anar-la a veure: s'ha de veure. I a més es passa una bona estona.
Raons per no anar-hi: la podràs veure al sofà de casa teva un diumenge per la tarda i d'aquí a 4 anys no pararan les cadenes públiques de repetir-la (rollo Pretty Woman o Notting Hill)

PS: m'oblidava del psiquiatra... ai el psiquiatra. Si es que s'ha de tenir un punt per ser "loquero".